MUSEU D'ART MACROESQUEMÀTIC
UNA VISITA AL NEOLÍTIC
El Museu d'Art Macroesquemàtic és un espai dedicat a conèixer l’arribada del Neolític a la península Ibèrica i a comprendre aquelles característiques de les poblacions que van habitar aquestes terres fa milers d’anys. Situat a la segona planta del museu, aquestes sales ofereixen una fascinant mirada a un dels períodes amb més canvis de la història dels humans, quan les comunitats van començar a adoptar l’agricultura, la ramaderia i la vida sedentària. El museu destaca per la seua col·lecció d’objectes, que il·lustren la vida quotidiana de les comunitats neolítiques. Aquestes son reproduccions realistes d'objectes que es troben dipositats en altres museus. Entre les peces exposades, es poden trobar eines i instruments com punxons, ganivets de sílex, anells d'os, molins de mà i altres utensilis, que van marcar un gran canvi en l'evolució de les societats.
L’art macroesquemàtic, característic d’aquest període, és un altre dels protagonistes del museu, oferint als visitants l'oportunitat de connectar amb les creences i expressions artístiques d’aquests primers pobladors. Aquest tipus d'art, amb les seues formes abstractes i esquemàtiques, ens parla de les primeres manifestacions simbòliques i religioses de la humanitat a la nostra regió.
En aquesta sala es presenta un audiovisual sobre el descobriment del pla de Petracos en juliol de 1980, realitzat per Pere Ferrer Marset i Enrique Català del Centre d'Estudis Contestans. Posteriorment, el catedràtic Mauro Hernández va estudiar les pintures, analitzant la seva iconografia i cronologia. L’any 1998, les pintures van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, iniciant-se projectes per donar a conèixer el jaciment i crear aquest museu. A més de l'audiovisual, es poden veure pintures macroesquemàtiques i llevantines de diversos abrics propers a Castell de Castells.
En aquesta sala es presenta l’arribada del Neolític a la península Ibèrica, transformant les societats nòmades en comunitats sedentàries dedicades a l’agricultura i la ramaderia. Es poden veure objectes neolítics com destrals de pedra polida, ceràmica cardial, molins de mà i indústria lítica de sílex. Aquesta exhibició mostra com les innovacions del Neolític van establir les bases de la civilització a la península Ibèrica.
En aquesta sala, un audiovisual de gran format transporta els visitants al Neolític, mostrant l'arribada i l'establiment de les primeres societats a la península Ibèrica. Amb imatges immersives i narrativa en primera persona, el documental recrea el bosc i la fauna de l’època, explora les condicions climàtiques i presenta innovacions com l’agricultura i la ramaderia. Destaca la ritualitat, posant èmfasi en la figura de l’orant, que simbolitza la connexió espiritual dels pobladors amb el seu entorn.
En aquesta sala es presenta un audiovisual sobre el descobriment del pla de Petracos en juliol de 1980, realitzat per Pere Ferrer Marset i Enrique Català del Centre d'Estudis Contestans. Posteriorment, el catedràtic Mauro Hernández va estudiar les pintures, analitzant la seva iconografia i cronologia. L’any 1998, les pintures van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, iniciant-se projectes per donar a conèixer el jaciment i crear aquest museu. A més de l'audiovisual, es poden veure pintures macroesquemàtiques i llevantines de diversos abrics propers a Castell de Castells.
En aquesta sala es presenta l’arribada del Neolític a la península Ibèrica, transformant les societats nòmades en comunitats sedentàries dedicades a l’agricultura i la ramaderia. Es poden veure objectes neolítics com destrals de pedra polida, ceràmica cardial, molins de mà i indústria lítica de sílex. Aquesta exhibició mostra com les innovacions del Neolític van establir les bases de la civilització a la península Ibèrica.
En aquesta sala, un audiovisual de gran format transporta els visitants al Neolític, mostrant l'arribada i l'establiment de les primeres societats a la península Ibèrica. Amb imatges immersives i narrativa en primera persona, el documental recrea el bosc i la fauna de l’època, explora les condicions climàtiques i presenta innovacions com l’agricultura i la ramaderia. Destaca la ritualitat, posant èmfasi en la figura de l’orant, que simbolitza la connexió espiritual dels pobladors amb el seu entorn.
