MUSEU ETNOLÒGIC

L'entrada principal de la casa, accessible des del carrer Major, destaca per una gran portalada de pedra i una porta de fusta, reflectint la importància social dels antics propietaris. A mà dreta, una avantsala servia per a rebre convidats i fer tractes; actualment s'usa per a exposicions. A l'esquerra, s'exposen instruments de músics de l'antiga banda del poble, donats per famílies, junt amb altres objectes del museu etnològic.

La sala era el centre de la vida quotidiana al segle XIX, on la família passava els hiverns al voltant de la llar, que era el cor de la casa. Avui en dia, aquest espai conserva objectes que ens transporten a aquell temps, com cabassos d'espart, una màquina d'arreglar mitges, sabó casolà, un cresol d'oli per il·luminar, i altres elements quotidians. Aquests objectes ens ofereixen una visió de la vida diària i les costums d'una llar valenciana del segle XIX, tant per als propietaris com per al seu servei.

La cuina de la casa museu és clau per entendre la importància d’aquesta casa en el seu context històric. Al segle XIX, mentre moltes cases tenien un foc a terra a la ximenera per cuinar, aquesta casa va ser pionera en dedicar una estància específica a la cuina de foc, amb un banc obrat i foguers de ferro colat per a un millor control de la cocció. En aquesta sala, es pot admirar una varietat d’utensilis i eines de cuina, així com una geladora, que mostra la sofisticació i l’avantguarda d’aquesta casa, oferint-nos una finestra a les pràctiques culinàries de l'època.

Aquesta sala era on la família guardava els productes agraris necessaris per a l'any. Utilitzaven gerres, tant enterrades com a l'exterior, per emmagatzemar l'oli i el vi, dos líquids bàsics per a l'alimentació de l'època. També feien servir sacs teixits per conservar el blat o la farina, essencials per a l'alimentació. La sala està situada per sota del nivell del carrer, una característica que proporcionava una temperatura estable durant tot l'any, important per a la correcta conservació del vi i l'oli.

Aquesta sala, a la part més profunda de la casa, servia per al descans i alimentació dels animals de treball. Hi ha una llarga menjadora a un metre i mig d’altura per a cavalls i mules. A la part més profunda, es mostren objectes per a la producció de mel, com la centrifugadora, el fumador i el buc. A l’altra banda, es poden veure eines per a la trilla del blat, com la pedra de trillar, la ventadora i l’almodí per mesurar la farina.

L’excusat, tot i ser petit, mostra la importància de la casa al poble. En una època amb poques comoditats, destaca per la seva alta tecnologia i confort, amb aigua corrent i un excusat, indicatius de l'estatus social elevat dels propietaris. Aquests luxes, com l'aigua corrent i el sistema de sanejament, eren rars i ressaltaven la innovació i el progrés de la casa. Ara considerades bàsiques, aquestes instal·lacions milloraven la salut, la higiene i la comoditat, mostrant el benestar i l’avanç tecnològic de l’època.

Aquest espai, descobert durant les obres de rehabilitació, és una petita habitació de pedra amb una història commovedora. Durant la Guerra Civil Espanyola, servia com a refugi secret per a persones que fugien de la repressió. Amagada entre els fonaments de la casa, aquesta estància es va convertir en un lloc de supervivència amb una entrada dissimulada com una trapa al sostre. Els habitants de la casa passaven discretament els queviures necessaris a través d’aquesta trapa perquè els amagats poguessin sobreviure.

Aquesta sala ens ofereix una visió íntima del dormitori dels propietaris de la casa, mostrant les comoditats i el gust d'una família benestant a les acaballes del segle XIX i principis del XX. El mobiliari revela l'estatus social i econòmic dels seus ocupants, amb un llit de matrimoni robust i elegant, destacant un capçal de fusta treballat. El dormitori, a més de ser un espai de repòs, expressava la fe i devoció dels propietaris, reflectida en l'escenografia religiosa situada damunt del capçal, amb imatges i objectes de culte.