PLA DE PETRACOS
PATRIMONI DE LA HUMANITAT
El jaciment del Pla de Petracos, que pren el seu nom de la partida on es troba, constitueix un dels més destacats exemples d’art macroesquemàtic de tot Europa i està declarat com a Bé d’Interés Cultural i Patrimoni de la Humanitat.
En els temps en què es van realitzar les pintures era un santuari: un lloc de trobada i culte de persones unides per profundes creences, en les quals la fertilitat i la fecunditat, el cicle agrícola o els vincles familiars cobraven un especial protagonisme.
Descobert en 1980, en este Santuari es localitza un extraordinari conjunt de pintures que formen un “retaule” natural sobre l’espectacular paret rocosa. Queda compost per huit abrics, dels quals cinc presenten motius pintats en un roig intens perfectament visibles. D’estos, quatre, que resulten pròxims entre si, conserven representacions adscrites al denominat art macroesquemàtic, manifestació vinculada al Neolític més antic, i un altre conserva part d’una representació d’art llevantí, manifestació cronològicament posterior a les pròpies d’art macroesquemàtic.
La representació de la figura humana constituïx el seu tema central, destacant els orants, amb els braços estesos cap amunt. Enfront d’este, a uns metres de la paret rocosa sobreïx en el terreny una gran pedra que podria tindre relació amb el significat de les representacions pictòriques.
Al costat d’estes figures, que a vegades conformen grups o parelles, abunden motius geomètrics, sobreeixint aquells serpentiformes o meandriformes formats per gruixudes bandes sinuoses de desenvolupament vertical.
L’art macroesquemàtic es vincula amb els temps més primerencs del Neolític i expressen les creences dels primers agricultors.
La figura humana constitueix el seu tema central, destacant els orants amb els braços estesos cap amunt.
Ruta d'anada i tornada que va des del poble de Castell de Castells fins al Pla de Petracos, passant pel llavador i la “Font del Xorro”, antics molins i per la preciosa Font d’Espetla i la seua bassa.
